Que els alumnes del Centre de Formació de Persones Adultes Jacint Carrió hagin llegit el llibre “Silenci, tot em parla”. Gràcies, Sílvia!

Que la sala de l’Abacus Manresa s’ompli de gom a gom en la segona edició del Club de Lectura de “Silenci, tot em parla”.

Que la gent que va venir a la tarda, torni l’endemà al matí.

Que l’acompanyament musical faci el recital de poemes encara més bonic.

Que el meu poema “Onades” hagi inspirat altres persones a escriure.

Que els poemes “No és culpa meva, Em perdono, M’estimo i Vols que t’ho expliqui bonic” es repeteixin com a peces clau.

Que es faci una traducció simultània d’alguns poemes a l’àrab.

Que el Guillem faci una cançó del poema “Caminar, em transporta”.

Que “Silenci, tot em parla” esdevingui un llibre universal que arriba a tothom.

Que l’Abacus Manresa continuï confiant en “Silenci, tot em parla”. Gràcies, Lis!

Gràcies, gràcies, gràcies!